Perquè tot el que comença ha d'acabar, ací va el segon ending de la Jeanne, que per cert m'ha costat molt d'escriure i em sembla que el vers subratjat està mal, si aconseguiu entendre'l digueu-me el que diu, per fa.
La llum que baixa i es mostra a través
d'una esquerda d'un núvol espés
es fa poc a poc la mirada al passat
que algun dia va ser castigat.
Sempre he viscut
pensant que era el millor,
jo sóc tan fràgil
i em persegueix el dolor.
Creia que jo no tenia res
ni ningú amb qui poder seguir.
On hi ha l'amor junts veurem
com els sentiments viuràn, no moriràn
els agafo, els faig ben meus, intento envoltar
portant-te cap un cel nou.
Visc esperant, sommiant,
que algun dia l'univers esclati entre flames.
No estaràs sol, no busquis dins d'un bosc infinit.
Abraça el vent i ell et durà cap un nou món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario