Vaig cridar el teu nom, llavors
va ser com si despertés
d'un vell somni mort feia molt de temps.
Mai m'hauria imaginat que jo podria
tenir la immensa sort de retrobar-te.
Entre la multitud, miraves fixament
la noia que duia el meu pentinat,
una noia especial que et seduïa
per formar una parella.
Les mirades es van trobar,
vaig saber gairebé a l'intant
que era jo l'escollida i venies a mi.
I la intensitat dels batecs del cor
fa bullir la sang per tot el meu cos.
M'he de mantenir ben ferma i resistir,
he de procurar no perdre el control.
Però no corris tant que m'espantaràs,
sóc com un gatet perdut en l'Univers
Però sin la dolçor que aboques sobre mi
no m'escaparé i seré un gatet tranquil.
Meu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario